Per a la HOAC (Germandat Obrera d’Acció
Catòlica), moviment de treballadors crisitians, aquest dia és especial per dos
motius. Com a treballadors perque el celebrem juntament amb els nostres
companys, sempre lluitant per la dignitat que no veiem reconeguda. Com a
cristians, perquè en Jesús Obrer tenim el millor fonament per a poder
aconseguir la utopia que desitgem, on totes les persones que ho necessiten, tinguen
un treball digne, que els permeta viure en condicions.
Celebrem aquest primer de maig mirant el
passat, conscients d’allò que significa aquest dia que començà a finals del
segle XIX, a Paris. Inicialment era una jornada de lluita reivindicativa i
d’homenatge a les persones que moriren per demanar els tres huits –un terç de
la jornada per a treballar, un terç per
a descansar i un terç per a viure. Ha quedat com un dia consagrat per a
manifestar la inalienable dignitat dels treballadors front el capital.
Darrerament hem vist com drets aconseguits i
ben implantats en la societat i en les relacions laborals, en poc temps han
desaparegut; situant els treballadors en una situació de vulnerabilitat. No hi
ha cap dubte que la causa està en el capitalisme salvatge i insaciable, amb una
explotació a la que estan sotmesos cada volta més persones, que són tractades
com objectes d’usar i tirar.
El darrer informe FOESSA indica com la crisi
està provocant un trencament de la cohesió social, un increment de la
desigualtat, una taxa d’atur insuportable i uns mecanismes de protecció social
i familiar totalment insuficients. Per això diu el Papa Francesc que la falta
de treball és conseqüència d’un sistema globalitzat -on els diners són l’ídol-
i l’únic que mana i que descarta els joves i els vells.
No és cert que ja estem en temps de
recuperació laboral i social quan tenim tants treballadors pobres, tantes
famílies on no treballa ningú, tanta gent aturada que no cobra cap de subsidi,
que perd la casa, joves que se’n van fora buscant treball, immigrants que
sobreviuen en l’economia submergida, dones amb salaris pitjors pel mateix
treball, etc. Molts pobres cada volta més pobres i uns pocs rics cada volta més
rics.
Pensem que la democràcia i la política com
valors humans estan en perill. Estem vivint els darrers anys com els que han de
servir el poble, se n’aprofiten dels seus càrrecs públics per al seu benefici
personal. Estem arribant a una situació on la corrupció s’ha instal.lat en la
vida pública de manera que cada dia apareixen nous casos i és dolorós que
alguns d’aquests defraudadors s’auto-anomenen cristians.
Aquest any volem tindre presents a tots els
treballadors i treballadores que han perdut la vida treballant o com a
conseqüència del treball i tots els que han quedat amb seqüeles d’accidents laborals (450 morts
i 3234 amb lesions greus, en 2014). Aquesta xacra social no és aliena a la
situació que vivim hui al món del treball -anar a la feina malalts per por a
perdre el lloc de treball, precarietat, economia submergida, llargues jornades
laborals- on els diners estan per damunt de les persones.
Des de la nostra condició de treballadors
cristians defensem la vida al lloc de treball i exigim que es posen totos els
mitjants que calguen per a eliminar les causes que provoquen tant de patiment.
Dionís Penyarroja González.
President HOAC Orihuela-Alicante
No hay comentarios:
Publicar un comentario