CATÒLICS EN LA VIDA POLÍTICA

X Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida

(Leerlo en castellano)

Ja ha quedat molt lluny allò que es deia abans entre els catòlics: no et fiquis en política. Tots sabem molt bé que el compromís del cristià en el món no és opcional i que s’ha de poder expressar de moltes maneres, també participant en l’acció política.

Els fidels cristians laics no poden oblidar que, a més del compliment dels deures cívics comuns en conformitat amb els valors coherents amb la pròpia consciència, han de desenvolupar també les seves tasques contribuint a animar cristianament l’ordre temporal. En aquest sentit hi ha una clara línia doctrinal en el Concili Vaticà II i en el Concili Provincial Tarraconense (cfr. núm. 31) i un bon resum en el Catecisme de l’Església Catòlica que els catòlics haurien de tenir present. Això no vol dir renunciar a l’autonomia pròpia dels laics en política, que no està en contradicció amb tenir en compte l’ensenyament moral i social de l’Església. S’ha de reconèixer la legítima llibertat dels catòlics d’elegir, entre les diferents opcions, aquella que segons el propi criteri s’orienti millor a les exigències del bé comú, tot i essent compatible amb la fe que professen. La pluralitat d’opinions temporals és un fet, però el cristià també ha de fer veure que hi ha fonaments i principis ètics que no són negociables, i que l’estructura sociopolítica ha de tenir sempre en compte el bé integral de les persones. Tornem a recordar la coneguda cita conciliar: la persona humana, està per damunt de totes les coses i els seus drets i deures són universals i inviolables (GS 26).

Cal que els catòlics, com tots els ciutadans, busquin sincerament promoure i defensar la vida social, la justícia, la llibertat, el respecte a la vida i tota la resta de drets de la persona. Viure i actuar políticament en conformitat amb la pròpia consciència no pot confondre’s amb instal·lar-se en posicions allunyades del compromís polític, ans al contrari, serà expressió de la unitat de vida que ens ha de caracteritzar com a cristians: la coherència entre la fe i la vida. Un dels aspectes importants de l’aportació dels cristians en la vida pública cal que sigui aquest: que, mitjançant l’acció política, s’instauri un ordenament social més just i coherent amb la dignitat de la persona humana.

Com explica Benet XVI ( Charitas in veritate 7), hi ha també un bé que afecta el viure social, el bé comú. Desitjar el bé comú i esforçar-s’hi és exigència de justícia i caritat. Tot cristià és cridat a aquesta caritat, segon la seva vocació i les seves possibilitats d’incidir en la polis. Aquesta és la via institucional —també política, diríem— de la caritat, no menys qualificada i incisiva del que pugui ser la caritat que s’exerceix directament en un tu a tu fora de las mediacions institucionals públiques o privades.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

17 juliol 2011