La crisi sistèmica de l’economia
que patim, uns més que altres que tot hi ha que dir-ho, està possibilitant que
alguns personatges de l’alt món empresarial destapen la seua vertadera imatge,
eixa que abans de la crisi no s’atrevien a palesar, però que ara que sembla que
hi ha via lliure per a soltar tot allò que cadascú porta dintre del seu més
íntim, ho diuen sense el mínim de prudència que la dramàtica situació per la
que passen moltes persones requereix.
L’última ocurrència ve de
l’anomenat Cercle d’Empresaris i no és altra que proposar “educar que ningú done per fet que tindrà pensió”, la qual cosa ja
de per si en té poca gràcia, però ens deixa bocabadats quan ens assabentem que
tal tasca “educativa” en té com a finalitat que ens conscienciem de “la nostra corresponsabilitat envers l’Estat
del Benestar” La “castanya” és de tals proporcions que, de no ser que ja
estem avisats des de fa temps, podria provocar en alguns un infart o cosa
semblant.
Té raó el magnate americà Warren
Buffett quan diu que “sí existeix la
lluita de classes i, a més, estem
guanyant-la nosaltres”. Els que venim d’una altra cultura social i política
ens hem deixat embaucar per cants de sirena i hem abandonat conceptes que,
erròniament, creiem superats per la
realitat, però que gràcies a persones com els integrants del Cercle
d’Empresaris, necessitem imperiosamente recuperar.
Per què, suposant que hem
d’entrar en una etapa educativa com diuen els grans empresaris, no comencem a
educar-nos en la conveniència de que els grans mitjans de producció estiguen en
mans públiques i no en mans privades? Per què no educar-nos en la idea de
prescindir dels grans empresaris a la vista de què, a més de crear menys
ocupació que la mitjana i xicoteta empresa, sols aprofiten per a llançar idees
desestabilitzadores i desanimants per a les persones més xafades per la crisi?
Naturalment que aquesta reflexió
no va en contra de la mitjana i petita empresa, que com hem afirmat abans
són precisamente les que més ocupació
creen. Sols que, si ens eduquem en aquesta nova manera de veure les coses, conseguiríem dos efectes
colaterals, ambdós molt beneficiosos.
El primer seria alliberar-nos
d’una classe empresarial que sembla que en lloc de proposar solucions per a
tots solament fa propostes encaminades a perpetuar els seus privilegis.
El segon, i no menys important,
és que amb aquesta nova forma educativa i mentalitzadora igual erradicàvem per
a sempre la plaga de la corrupció. Perque tots critiquem, i amb raó, als
polítics corruptes, però amb molta freqüència oblidem que on hi ha un corrupte
necessàriament hi ha un corruptor.
I ahí sí, no fa falta ninguna
educació especial, tots sabem qui són i on estan els corruptors.
Pepe Carmona
No hay comentarios:
Publicar un comentario